Matemàtiques
QUIZZIZ repàs del tema per al examen.
Atenció!!!
Són 60 preguntes, algunes més simples que altres.
Us recomane que repasseu bé abans de començar-la.
Recordeu que sumarà punts.
No passa res si no la acabeu en una sentada.
Es pot parar i reanudar en un altre moment.
Teniu fins dijous per fer-la.
Ànim!!! Presteu atenció perquè algunes preguntes de la quizziz eixiran al examen.
La Geometria és una part de las Matemàtiques que es dedica a l’estudi de les propietats de les figures en el pla i l’espai.
Fixa’t que “geo” significa “terra” i “metria” significa “mesura”
RECTES
Recordeu la diferència entre RECTA, SEMIRRECTA i SEGMENT?

I els tipus de rectes? paral·leles, secants, obliqües i perpendiculars?

Dues rectes són paral·leles si no es tallen.
Dues rectes són secants si es tallen en un punt.
Dues rectes secants són perpendiculars si formen 4 angles rectes
Dues rectes són oblíqües quan NO formen 4 angles rectes
ANGLES
Què són els angles?
Són les regions que es formen quan dues rectes es tallen.
Què és l'amplitud d'un angle? i els graus?
És l'obertura dels costats.
Per mesurar els angles fem servir el transportador, dividit en 180 parts iguals que s’anomenen graus. El grau és la unitat de mesura dels angles.
LA SUMA DELS ANGLES D'UN TRIANGLE SEMPRE ES IGUAL A 180º
I D'UN QUADRAT, 360º
Què és el vèrtex?
És el punt on es tallen els costats.
Recordes la classificació dels angles? de quins tipus hi ha?


Tin en compte
Els polígons es poden classificar segons els angles:
-
Convexos: tots els angles interiors no superen els 180º.
-
Còncaus: algun dels angles interiors supera els 180º.

Segons la posició, dos angles es classifiquen en:

Segons l'amplitud, dos angles es classifiquen en:

ACTIVITATS


RESPOSTA...
BISECTRIU I MEDIATRIU
LA BISECTRIU D’UN ANGLE: és la semirecta que passa pel seu vèrtex i divideix l’angle en dues parts iguals

LA BISECTRIU D’UN ANGLE: és la semirecta que passa pel seu vèrtex i divideix l’angle en dues parts iguals
LA MEDIATRIU D'UN SEGMENT:
La mediatriu d'un segment és la recta perpendicular al segment que passa pel seu punt mitjà.

POLÍGONS
Quan parlem de polígons hem de saber diferenciar entre els diferents tipus de línies.
Un POLÍGON és una línia poligonal tancada i el seu interior.
La suma de tots els costats del polígon equival al PERÍMETRE.

ACTIVITATS


RESPOSTA...


RESPOSTA...


RESPOSTA...


RESPOSTA...
Elements del polígon
Els elements d’un polígon són:
els vèrtexs, els costats, els angles, les diagonals i els eixos de simetria, el centre i l'apotema.

Classificació dels POLÍGONS

DESARROLLO DE UN POLÍGONO
Els polígons es poden classificar segons el nombre de costats en:

També es poden classificar segons com tinguen els costats i els angles:
Els polígons que tenen tots els costats i els angles iguals s’anomenen regulars;
si no, s’anomenen irregulars.

Classificació dels TRIANGLES
Classificació dels QUADRILÀTERS


LONGITUD DE LA CIRCUMFERÈNCIA.



¿De dónde salió el número Pi?
Se estima que para el año 2000 a.C. fueron los babilonios los que tuvieron las primeras aproximaciones al cálculo de este número, ellos se dieron cuenta que la circunferencia de un círculo suele ser un poco más de tres veces, el equivalente a su diámetro.
Sin embargo, fue hasta el año 225 a.C. cuando Arquímedes de Siracusa inició con la Teoría Matemática. Ésta se fue perfeccionando a lo largo de los siglos.
En 1706, el matemático William Jones usó por primera vez el símbolo π para denominar a esta constante. Proviene de la inicial de las palabras de origen griego "περιφέρεια" (periferia) y "περίμετρον" (perímetro). Sin embargo, quien lo popularizó fue el suizo Leonhard Euler, a partir del año 1737.
Concretamente, π expresa la relación entre la longitud de una circunferencia y su diámetro.
¿Cuánto vale realmente Pi?
El π es un número irracional con un infinito de cifras decimales. Los 20 primeros son: 3.14159265358979323846… Aunque para nuestros cálculos matemáticos en la escuela solamente usábamos el famoso 3.1416.
En 1841 William Rutherford calculó 208 decimales, de los cuales sólo los primeros 152 eran correctos. William Shanks, un matemático aficionado de origen inglés dedicó cerca de 20 años a calcular π y llegó a obtener 707 decimales, en 1873.
Pero la invención del ordenador llevó esta carrera a limites insospechados. En 1949, un ordenador ENIAC obtuvo los primeros 2,037 decimales de Pi en 70 horas de trabajo. Con el tiempo surgieron ordenadores más potentes que iban “destronando” a las cifras anteriores. De hecho, en la actualidad ya se conocen varios millones de decimales.
Aunque no lo creas, hoy miles de personas festejan el Día del número Pi, y aunque la fecha coincide con el nacimiento de Albert Einstein, la razón de que se haya elegido este día se encuentra en su escritura anglosajona, es decir, la fecha se escribe 3/14, lo que vendría siendo el valor de esta constante matemática.



ACTIVITATS





ÀREA DEL CERCLE

